El municipi d’Alaró se situa en els contraforts meridionals de les muntanyes de la serra de Tramuntana. Les elevacions de la Serra, tan aparentment plàcides, són el resultat de l’encavalcament violent de capes, les unes sobre les altres, per la compressió de milions de tones de roca. Els municipis que viuen i s’aferren al peu d’aquesta cadena muntanyosa, constitueixen la comarca denominada del Raiguer. El municipi d’Alaró es caracteritza per una silueta definida en part per la serra de Tramuntana, però que a mesura que s’avança cap al sud-est, se suavitza fins a formar una vall muntanyosa que es fon amb el pla. Dues elevacions del municipi el caracteritzen: el puig d’Alaró (825 m) –també anomenat castell d’Alaró– i el puig de s’Alcadena (817 m). La seva disposició produeix un efecte òptic: sembla que un mirall reflecteix la imatge de l’altre puig, separats per un tall longitudinal marcat amb un ganivet, per on flueix el tor-rent de Solleric. Sens dubte és una de les imatges més destacades de tota la comarca. El municipi, d’una extensió de 4.570 ha, limita amb els termes d’Escorca, Mancor, Lloseta, Binissalem, Consell, Santa Maria i Bunyola. Aquest multitudinari veïnat s’explica, en part, per la seva forma allargada, que enclava el naixement a les muntanyes i s’estén vall avall, però també a causa de les desmembracions seculars del districte de Canarrossa o Qanarûsha, una demarcació fruit de la repartició inicial del territori insular a partir de la conquesta de Jaume I. Si bé les muntanyes defineixen bona part del municipi, la seva zona sud, més plana i cultivable, és on arrela el nucli urbà d’Alaró. Encara que part del creixement urbà d’un temps sembla que s’arrapa a la mateixa falda de l’agresta orografia. Alzinars, pinars i garriga continuen constituint la part forestal de la vegetació del terme, mentre que a les zones cultivades hi dominen els ametllers, garrovers i oliveres.