Montesquiu és un poble situat al nord de la Comarca d'Osona, a la qual pertany des de l’any 1990, abans pertanyia a la comarca del Ripollès. Montesquiu té una superfície de 4,8 km2 de terreny molt accidentat, malgrat que no s’hi localitzen grans elevacions, el punt més baix és el llit del riu, amb 560 metres sobre el nivell del mar i el més alt és el cim de la muntanya situada al nord-est de la masia de La Solana, que pertany al Serrat de la Rovira, i que té 885 metres d’altitud. El relleu de la zona marca la transició entre la plana de Vic i la muntanya pirinenca. El clima de Montesquiu és també de transició entre el clima mediterrani i el pirinenc, ja que presenta les temperatures benignes del primer i la influència del segon que es manifesta en pluges i algunes neus. El mesos més càlids són els que corresponen a l’estació estival, especialment al juliol, mentre que els més freds són els mesos hivernals (desembre, gener i febrer). Els vents solen ser fluixos. El nucli principal de la població està situat al sud del municipi, a la vora del riu Ter, sobre una terrassa fluvial. El primer edifici del qual es té notícia és el Castell de Montesquiu, documentat l’any 1285. Al segle XVI es va construir la primera casa, exactament el 1558: una ferreria a la vora del camí ral de Barcelona a Ripoll. A partir de la segona meitat del s. XIX Montesquiu va créixer considerablement degut a les fàbriques tèxtils que es van instal·lar a la riba del riu Ter. Durant quasi quatre segles d’existència Montesquiu es va anar desenvolupant com un barri de la població veïna de Sant Quirze de Besora, de la qual depenia territorialment i administrativa; finalment al 25 d’agost de l’any 1934, Montesquiu va aconseguir la independència, i es va convertir, així, en municipi.